GABAR-SE, [GUABAR-SE] v. refl.

Jactar-se, gloriar-se.

V. gaubar-se.

"Mentint se gaben,
sempre varien,
jamay se rien
sens ficcio,
per tracio
rien e ploren,
criden que s moren
quant son pus sanes,
si han terçanes
llur mal no colen;"
Roig, Jaume Spill 442

"-Per ço car fo home mort crucificat, e per ço que aquells qui s guaben que son sos amadors, seguesquen son esclau."
Llull, Ramon Llibre d'Amic e Amat 101

"E axi guordar se deu la fembra d esser enganada, car aytals amadors no serquen sino que puguen enganar la fembra o puguen fer lutxuria, o que s puxen gabar de la fembra com li an sostret tot ço que havia en lo cor..."
Andreu el Capellà De amore ed. Pagès, p. XCVI